top

Pu- Erh - Te vermell

La medicina tradicional xinesa considera el te Pu-Erh com un bon remei per gaudir de bona salut i per aprimar. És un te que ajuda a perdre pes sense esforç i redueix el nivell de colesterol. Als EUA se li ha posat el sobrenom de "devorador de greixos". Però aquest te és quelcom més:

Principals virtuts:
Desintoxica i depura activant el metabolisme del fetge. Reforça el sistema immunitari, preserva d'infeccions i te efectes bacteriostáticos. S'afirma que cura el mal humor, fins i tot lleugeres depressions. Facilita la digestió dels àpats greixosos i estimula la secreció de les glàndules digestives. Disminueix el nivell de colesterol i elimina el sobrepès provocat per una mala alimentació.

Com preparar:
Per preparar una infusió de te vermell Pu-Erh són suficients 3 grs. (una cullera de postres) a la qual se li afegeix aigua (d'ampolla o osmòtica, mai de l'aixeta) al punt d'ebullició. Es deixa reposar per espai comprès entre 2 i 5 minuts, segons es vulgui més o menys intens. La infusió resultant serà de un vermell tant més intens com més gran hagi estat el temps d'infusió. El seu característic sabor terrós no recorda a cap altre tipus de te. És fàcilment assimilable i si es prepara carregat pot recordar una mica al gust del cafè. De fet hi ha qui ho pren com a substitutiu. En cas d'haver de endolcir es recomana sucre integral, mel, xarop d'auró, o qualsevol altre producte natural o integral, abans que el sucre blanc.

Pel que fa al seu poder aprimant:
Segons un estudi realitzat per l'Hospital de St Antoine de París, el 88% dels pacients estudiats va perdre entre 3 i 10 kgs. de pes en quatre setmanes, tot i seguir mantenint una alimentació normal, és a dir, sense cap dieta addicional, simplement prenent entre 3 i 4 tasses de te Pu-Erh al dia.

Rooibos

Originari de les muntanyes Cedar, Rooibos (Aspalathus Linearis) és el nom que rep certa planta sud-africana que en l'idioma afrikaans significa arbust vermell. També es coneix com Te vermell o Te Rooibos però realment no és la planta del Te. Ha estat una gran desconeguda fins fa ben poc. El Dr Nortier, metge i botànic, va ser la primera persona que es va dedicar al seu estudi en profunditat. A més de contrastar les seves propietats medicinals també va experimentar el seu cultiu ja que era una planta silvestre. Avui en dia ja la podem trobar a més de 140 països.

Propietats del Rooibos:
La seva infusió és de sabor molt agradable, lleugerament dolç i sense teïna. Així doncs el poden prendre tant nens com gent nerviosa o amb hipertensió. De gran ajuda en el tractament de les al lèrgies. Realment actua com un antihistamínic natural suau i sense produir somnolència.

Trastorns digestius i intestinals:
Diarrea, restrenyiment, gastritis, dolors d'estómac, vòmits o nàusees. De fet, millora la majoria de problemes gastrointestinals.

Dents sans:
El seu contingut en calci, magnesi i sobretot fluor fan del Rooibos una planta ideal per les nostres dents.

Ossos sans:
El calci, el magnesi i el fluor també ens ajudaran, per descomptat, a tenir cura dels nostres ossos. Canviar el cafè per aquesta infusió pot ser un bon hàbit en la majoria dels casos.

Efecte antioxidant i antirradicals lliures:
La seva aportació de nutrients antioxidants com la vitamina C, els flavonoides, el superòxid-dismutasa i la quercitina ajuden a combatre els radicals lliures que són els principals responsables del procés d'envelliment i l'estrès, entre altres malalties.

Beguda per als esportistes:
Precisament aquest efecte antioxidant al costat de la seva aportació multimineral el fan ideal per als esportistes que volen refer-se de les sals eliminades durant l'exercici.

Problemes de la pell:
Èczemes, picor, crostes, dermatitis del bolquer, irritacions, al lèrgies i urticàries solen millorar amb la seva ingesta. El seu caràcter antioxidant és el responsable.

Boca i gola:
Eficaç pal liatiu contra aftes, dolors de gola, gingivitis o faringitis. També es poden realitzar gargarismes.

Bon efecte remineralitzant:
És una forma extra de reforçar el nostre organisme amb minerals com potassi, calci, ferro, magnesi i zinc.

Ajuda a perdre pes:
Ens ajuda a equilibrar els nivells de potassi i sodi, per tal que no fem retenció de líquids. El seu efecte diürètic és suau però eficaç.
D'altra banda, si ens ajuda a combatre el restrenyiment i les males digestions és lògic que ens notem més desinflats. És per això que resulta un bon aliat en les dietes per aprimar i en qualsevol pla contra l'obesitat. I finalment...
Equilibra el sistema nerviós D'una banda tenim que no és excitant, ja que no conté teïna, i per altra banda és ric en minerals com el magnesi, de gran importància per al sistema nerviós.

Te Verd

A la Xina, el Te Verd es consumeix des de fa uns 3.000 anys, no només per les seves propietats estimulants (conté teïna, encara que menys que el te negre), sinó perquè ajuda a prevenir i millorar nombroses malalties.
Dins de la medicina tradicional xinesa, es fa servir per alleujar els mals de cap, ajuda a eliminar toxines i perllonga la joventut.
Va ser en el segle XVII quan el te es va introduir a Europa com una beguda més o menys popular. Però tot i que el te porta consumint-se milers d'anys, fa tan sols unes dècades que es van realitzar investigacions científiques serioses per documentar els potencials beneficis que el seu consum comporta per la salut.

Principals virtuts:
El te verd conté alts nivells d'unes substàncies anomenades polifenols, que posseeixen propietats antioxidants, anticancerígenes i fins i tot antibiòtiques. El te verd també pot ajudar a prevenir les malalties cardíaques i del fetge. Cada vegada són més nombrosos els estudis clínics que suggereixen que el consum regular del te verd pot reduir la incidència d'una varietat de càncers, incloent el de còlon, pàncrees i estómac. S'ha demostrat que els polifenols més freqüents en el te (catequines) són més potents per suprimir els radicals lliures que les vitamines C o E.
El te verd també presenta acció diürètica, broncodilatadora i astringent (antidiarreiques). És hipolipemiant, és a dir, capaç de reduir els nivells de LDL-colesterol i de triglicèrids plasmàtics, alhora que eleva els nivells de HDL-colesterol, el colesterol bo. I gràcies a les seves propietats antioxidants, evita l'oxidació del colesterol i té un efecte antiaterosclerótic. La formació de coàguls sanguinis (trombosi) és la causa principal de l'atac cardíac i l'angina de pit. El te verd ha demostrat ser capaç de reduir la formació anormal d'aquests coàguls amb una eficàcia similar a la de l'aspirina, gràcies a la seva activitat vitamínica P. Per últim, el te verd disminueix el nivell de sucre en sang, és a dir, és hipoglucemiant, i té lleugers efectes antibiòtics davant certes bacteris com els estafilococs i alguns virus.

La seva preparació:
Per preparar una infusió de te verd són suficients 3 grs. (una cullera de postres) a la qual se li afegeix aigua (d'ampolla o osmòtica, mai de l'aixeta) al punt d'ebullició. Es deixarà infusionar durant uns 2,5 minuts. Si les fulles del te verd romanen en contacte amb l'aigua més de 3 minuts, la infusió resultant tindrà un regust amarg.

bottom